Brevet 200 Qms. ( Manresa 2010 )

Es tractava de fer una entrenament de cara a l'Ironman de Zurich, però suau, que 200 Qms són molts i no havia passat mai de 130 Qms.

Vam quedar amb el Ferran a les 6:45 per anar cap al Congost, punt de sortida a les 7:00 d'un matí de diumenge gelat.

Sortida espectacular, uns 500 participants conto jo, entre oficials i pirates, jo un d'aquests últims. La cosa anava bé, ritme alt però bé. Fins a Solsona tot un grup gran, però a partir d'aquí, ja la cosa canvia i ens quedem un grup més reduït, entre ells Xavi Llobet, Sergi Bermejo i el Carles Santasusana, 3 feres que imprimien un ritme continuat però alt, per a mi almenys. En algun punt de la carretera fins a Pons, ens quedem despenjats, el Ferran, Sergi Ferriz i jo, però el Ferran que és una altre fera, juntament amb el Sergi es van posar a tirar per no deixar el grup, i desprès de treure la llengua i no sé que més, no podia pas donar cap relleu, atrapem el grup. Un cop a Pons en direcció a Agramunt, aquí jo ja veig que aquell ritme, per mi és infernal i no podré aguantar-lo, i com que l'objectiu és sumar Qms, em relaxo i ja em quedo despenjat totalment. Però a Agramunt, ens re-agrupem el Ferran, Sergi, Pepe i un servidor. Desprès de buscar per on hem d'anar, enfilem cap a St. Ramon. En aquest transcurs el Pepe ja diu que no pot més, i el Ferran i jo ens quedem per anar amb ell i el Sergi aprofita per avançar, ja que ha d'aprofitar per fer un bon entrenament de cara a l'Ironcat.

A St. Ramon ens despedim del Pepe, ell diu que ja en té prou i que el vindran a buscar. Continuem el Ferran i jo que ens ajuntem amb un petit grupet i anem plegats fins a la pujada de la Pallaresa a Fonollosa. Jo ja estic bastant cansat, i aquí m'ho agafo amb molta calma, no vull petar al costat de casa. Perdem el grupet i el Ferran es queda allà amb mi.

Arribem a dalt i aquí ja comença la baixada passant per Fonollosa i el Molí de Boixeda, estic salvat. Però el Ferran demostra un estat de forma excepcional i es posa a tirar com un boig. Baixem a una velocitat de vertigen, no m'ho puc creure, faig el que puc per no deixar-lo, està pedalant com si estigues fresc com una rosa, IMPRESSIONANT, és una màquina!!!!. Aconsegueix atrapar a St. Joan el grup que ens havia deixat. Jo no sé ni com m'aguanto a sobra de la bici desprès d'aquest regal d'última hora. Arribada al Congost i fi de la Brevet. Ara només queda arribar fins a casa, que tot és pujada... buaaaaa!!!

7h 18m

Vel. mitja 28,4 (Mai havia fet una mitja igual)

Vel. màx. 65.5