Dissabte a les 3h de la tarda, a punt per començar un nou duatló, aquest però a casa i de carretera. Un Du de carretera és sinònim d'agonia per a mi, ja que el tema corre, lo que es diu corre, "va ser que no". Així doncs, comencem bastant puntuals, i res, al cap de 1 km més o menys, ja veig que mantenint la cursa a 4' el km, em vindrà just per no quedar l'últim de la cua i a la vegada no morir-me. Agafo la bici com puc, i aguanto com puc amb dos més. El final formem un petit grupet de 4/5 persones que ens anem passant relleu per tibar i no quedar enrere. Deixo bici i comencem a corre un altre cop, més curt però també ja més tocat de cames. Aconsegueixo agafar un ritme de 4'20 que em permet mantenir-me força bé, però no evito que sigui objecte d'avançaments per part de corredors, no tenen respecte, ja ja ja. Acabo el lloc 149 amb 1h 15m 41s.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada